Aquest som jo!

Aquest som jo!
També em sé divertir...

dimecres, 16 de maig del 2012

Socials

1. Explica tot el que sàpigues sobre Les Corts de Cadis. 
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central.
2. Cerca informació sobre l'Absolutisme i el Liberalisme.
L'Absolutisme.
L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
El Liberalisme.
El liberalisme va sorgir de la lluita contra l'absolutisme i va inspirar parcialment l'organització de l'Estat de Dret amb poders limitats -que idealment hauria de reduir les funcions del govern a seguretat, justícia i obres públiques- i sotmès a una constitució, que va permetre el sorgiment de lademocràcia liberal durant el segle XIX la qual es troba vigent a moltes nacions actuals, especialment a les de l'Occident. El liberalisme en promoure la llibertat econòmica va espoliar a les societats on va poder aplicar-se de les regulacions econòmiques de l'absolutisme permetent el desenvolupament natural de l'economia de mercat i l'ascens progressiu del capitalisme.
3. Cerca informació sobre La Revolució del 1898.
4. Els moviments nacionalistes a Catalunya. Explica tot el que trobis sobre aquest tema. Recorda que pots afegir imatges.
El nacionalisme pot ser considerat des dels vessants filosòfico-moral o polític. El primer aspecte posa de relleu la bonesa o la malícia de les relacions de l'ésser humà amb la nació a la qual pertany.
Des de l'àmbit polític, el nacionalisme és un moviment ideològic; és una de les forces determinants de la història contemporània. Sorgeix com un fenomen modern en l'Europa del segle XVIII i s'estén progressivament fins a adquirir, en els segles XIX XX, la dimensió que avui el caracteritza. Aquest mateix desenvolupament del nacionalisme ens mostra que —com a fet històric que és— apareix condicionat per idees i per realitats polítiques de la més variada índole, així com per estructures i realitats socials diverses, enmig de les quals s'ha originat, encarnat i desenvolupat. És, per tant, científicament incorrecte parlar de nacionalisme com si aquest fos un fenomen amb pretensions de construcció genèrica i, alhora, paradoxalment típica. No hi ha un sol, sinó molts i molt diversos nacionalismes; així com no és una, sinó que són moltes les cristal·litzacions històriques de la realitat que estudiem. Solament l'anàlisi del desenvolupament històric dels nacionalismes i la investigació de llurs diferents maneres de realització poden fer-nos capir l'impacte que encara avui dia presenten, així com llurs possibilitats en ordre a la llibertat i a la pau internacionals.
Com a actitud subjectiva, el nacionalisme —en un sentit ampli— existeix des de l'antiguitat en elits tan determinades com també clarament caracteritzades, entre les quals podem citar, per exemple, la família dels Macabeus del poble d'Israel. Únicament, però, a partir del segleXVIII es presenta com un esdeveniment de relleu social, que configura de manera creixent la vida dels pobles, tant en llur dimensió pública com privada. Des de dates relativament recents, s'exigí que cada nacionalitat formés Estat, el seu propi Estat, i que cada Estat inclogués la nacionalitat concreta en la seva totalitat. Anteriorment, l'ideal polític no fou la nació, sinó altres concrecions de comunitats polítiques, que ja hem presentat més amunt, entre les quals, algunes de dimensió universal (Imperi, Cristiandat, etc.), aglutinants de diversos grups ètnics sobre la base d'una certa civilització i unides per un objectiu final comú.
Parlarem indistintament, en l'àmbit polític, de nacionalisme o nacionalismes, però tenint sempre en compte que la utilització en singular del mot inclou una multiplicitat de moviments polítics, cadascun dels quals requereix la corresponent valoració moral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada