El circ

1. Fes un escrit d'una pàgina sencera sobre l'ús dels animals al circ (com els cuiden, com els ensinistren, el patiment...) Creus que són animals lliures? Per què? Hi estàs d'acord?

Los circos venden la idea de diversión, trucos desarrollados por medio de los estímulos positivos, alegría, chistes y mofa segura. Pero hay un punto que ningún circo quiere que se evidencie.

EL SUFRIMIENTO DE LOS ANIMALES.

¿CÓMO VIVEN?

Las condiciones en que se obliga a vivir a los animales de circo son precarias e inadecuadas;  si recurrimos al principio básico de que los animales salvajes deben vivir en su lugar de origen, entre sus congéneres,  en su hábitat natural, y en plena libertad para correr, cazar y desarrollarse como lo manda su especie, podemos afirmar que, los animales no fueron puesto en el planeta para estar prisioneros de por vida, para ser atormentados por sus domadores, y ni para ridiculizarlos en  espectáculos que los obligan a realizar acciones en contra de su naturaleza.

Los animales de Circo no sólo están sujetos a las incomodidades de su vivienda sino que también sufren las tensiones provocadas por los ruidos, los continuos movimientos y las luces.  Sufren el traslado de un lugar a otro o de país a país, viviendo en jaulas donde casi no pueden moverse y  carecen de condiciones higiénicas adecuadas.

En ellas, el animal pasa la mayor parte de su vida ya que aparte del tiempo en el que están en la pista (aproximadamente dos o tres actuaciones por día de treinta minutos), están encadenados  en sus pequeños vagones condenados a una vida vegetativa y con un stress al máximo.

COMO LOS ENTRENAN.

Condenados a languidecer entre barrotes y a someterse a punta de castigos, a pruebas reñidas contra su naturaleza, los protagonistas de los “circos de fieras” no constituyen sino lamentables remedos de los ejemplares libres, ya sean tigres, leones, osos y muchos otros animales.

El público que los ve “actuar” a fuerza de latigazos no se imagina, o no quiere imaginarse qué se esconde detrás del brillante espectáculo.

Un animal salvaje, en muchos casos,  enorme o de gran cuerpo, se lo doma a base de castigo físico, sea con látigos con bolas de acero en la punta, antorchas de propano, collares de púas, bozales, descargas eléctricas, mazos de clavos, aguijones, barretas de acero candente, hambre y sed… Muchos de estos aparatos incluso son mostrados al público durante la función.

QUE HACER.

Mientras sigamos ignorantes de esta verdad y apoyemos estos espectáculos contribuiremos a que sigan cazando animales salvajes, a que se les siga torturando y explotando para que la gente que asista se divierta.

Los circos con animales son anacronismo que no debería tener cabida en el mundo de los espectáculos y principalmente civilizado, con valores humanos y morales. El público debe rechazarlo prefiriendo los circos de fantasía que basan sus presentaciones en la variada gama del ingenio y habilidad de su elenco humano, sin recurrir a la explotación de animales cautivos en condiciones miserables.

El circo es una Agonía. Hagamos y trabajemos por la agonía del circo que mal utiliza a los animales.

Pétals de versos en flor...

1. Primer de tot, escriu un bon dia i un desig currat per a aquesta setmana al grup "Sota el mateix estel".


2


1. Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:


1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                         
1.2. Explica l'estructura del poema

L’exèrcit de les gavines

·Estrofa1: Que els polítics volen tornar al temps den Franco, matant a la gent sense haver fet alguna cosa.


·Estrofa2: Volen posar les seves lleis pegant a la gent.


·Estrofa3: Ens volen tractar com si fossem animals.


·Estrofa4: Des de que a passat això tots mos sentim Valencians.


·Estrofa5: Són nins que volen una educació digna i vosaltres li voleu destrossar la vida.


·Estrofa6: Volen que estiguem en silenci però no ho tindran tant fàcil si mos tracten d'aquesta manera.


·Estrofa7: Ningú sap quin tipus de persona son aquestes que tracten així a l'altra gent.

Poemes i més poemes... Sota el mateix estel

 1. Penja al teu blog el nou poema de na Carolina i endevina de quin tema parla i qui el va demanar de vosaltres.


2. Fes un comentari literari del poema. Explica el seu contingut, i esmenta les paraules que t'hagin sorprès o t'hagin agradat. Has de dir si és un poema positiu o negatiu, quina és la seva finalitat i quin és el seu protagonista.


3. Aferra el teu llarg comentari al poema penjat al grup del facebook "Sota el mateix estel".

Ahir, refranys amorosos, avui parlam d'amor, sense més

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...
Estimada Llucia.


Són de tal magnitud els teus desitjos de formalitzar les meves relacions amb tu, que goig encomunicar a tota hora del dia, que donaria el meu pobre cor, pertorbat davant d'una jove tan bella, per donar gust als meus grans poderosos coneixements que es veuen entravessats ​​per agullons . He estat informat que tu ets tan pura així com amable,modesta, simpatica i bonica, que espero que no s'oposi resistència al meu naturalisme, la meva gallarda presència i al meu gràcia, que és capaç de destrossar el mes fort cor, que senti tan només un lleu i mínim afecte. Esperant a unir-nos sentimentalment preferentment sense més demora, permeteu-me acompanyar-la a l'hora i lloc que el tingues per gust.





2. Penja vuit imatges que expressin amor.

Refranys amorosos

1. Na Carolina vos ha penjat informació a la pàgina del facebook "Sota el mateix estel". Fes comentaris als seus escrits. Comunica-t'hi. 

2.  Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

                                                    Amor fort dura fins a la mort

                                                     Qui estima, defectes no mira

                                    Somiar es gratis, però viure el somni tampoc es car

                                                Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Cada ase s'enamora del seu bram

                         Que mentides sembra, desconfiança recull

                              Quan em mires i et rius, senyal que em vols

                 Qui té amor, no dorm

                Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Avui, entrada lliure

1. Avui podeu fer una entrada lliure sobre el tema que més vos agradi. Recorda penjar una imatge adient!
El nord-americà Sylvester Howard Roper (1823-1896) va inventar un motor de cilindres a vapor (accionat per carbó) en 1867. Aquesta pot ser considerada la primera motocicleta, si es permet que la descripció d'una motocicleta inclogui un motor a vapor.Wilhelm Maybach i Gottlieb Daimler van construir una moto amb quadre i quatre rodes de fusta i motor de combustió interna en 1885. La seva velocitat era de 18 km / hi el motor desenvolupava 0,5 cavalls.Gottlieb Daimler va usar un nou motor inventat per l'enginyer Nikolaus August Otto. Otto va inventar el primer motor de combustió interna de quatre temps en 1876. El va anomenar «Motor de Cicle Otto" i, tan bon punt el va completar, Daimler (antic empleat d'Otto) ho va convertir en una motocicleta que alguns historiadors consideren la primera de la història. El 1894 Hildebrand i Wolfmüller presenten a Munic la primera motocicleta fabricada en sèrie i amb clars fins comercials. La Hildebrand i Wolfmüller es va mantenir en producció fins a 1897. Els germans russos establerts a París Eugéne i Michel Werner van muntar un motor en una bicicleta. El model inicial amb el motor sobre la roda davantera es va començar a fabricar el 1897.

Motocicleta Derbi. 49 cc. 1966El 1902 es va inventar el Scooter (prové de l'anglès scooter), també conegut com acte butaca, pel francès Georges Gauthier.La escúter és una moto proveïda d'un quadre de comandament de protecció. Va ser fabricada el 1914. Va tenir una gran popularitat, sobretot entre els joves. Incorpora dues rodes de poc diàmetre i un quadre obert que permet al conductor estar assegut en comptes de a cavall. També té una carrosseria que protegeix tots els mecanismes, i ofereix algun petit espai d'emmagatzematge d'objectes petits i d'una roda de recanvi.Són vehicles urbans, encara que també es poden fer viatges llargs. El que destaca en aquest tipus de motos és la comoditat del maneig i facilitat de conducció, i no el desenvolupament de grans velocitats.El 1910 va aparèixer el sidecar, un carro amb una roda lateral que s'uneix a un costat de la motocicleta. Consta d'un bastidor (d'una sola roda) i d'una carrosseria que protegeix al passatger.La motocicleta que ho arrossega, es converteix en un vehicle de tres rodes i la seva conducció es controla mitjançant el gir del manillar, en no poder executar-se la basculació. Ja havia aparegut anys abans, però en bicicletes i amb la proliferació dels vehicles anomenats «utilitaris», a més de la prohibició de la seva fabricació pels governs recentment, ha desaparegut pràcticament de la circulació.

Jawa 350 moto amb sidecar.Després de tornar de la Segona Guerra Mundial (1945), els soldats nord-americans semblaven descontents amb les motocicletes que eren construïdes per Harley-Davidson i Indian.Les motos que havien muntat a Europa eren més lleugeres i més divertides de conduir. Aquests veterans van començar a caminar amb altres ex soldats per a tornar a viure una mica de la companyonia que havien sentit en el servei. Aquests grups es van adonar que les seves motocicletes necessitaven els canvis que Harley no els proporcionava. Així va néixer la Motocicleta Custo.

2. Escriu al mur de "Sota el mateix estel" un tema que et preocupi especialment i comenta'l un poc, intenta crear debat.

Poemes i més poemes... Sota el mateix estel

1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...
El gran ataur.


2. Comenta el poema al grup del facebook "Sota el mateix estel". Ara el penjaré. 
 


3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. La taxa d'atur és el nombre de treballadors aturats dividit entre la força laboral civil total o població econòmicament activa, la qual inclou els empleats i els desocupats. A la pràctica, mesurar el nombre de treballadors que busquen feina és una tasca difícil de realitzar. Dels mètodes de mesurament de l'atur, n'hi ha diversos, i tots tenen esbiaixos inherents, i els sistemes diferents fan que les comparacions d'estadístiques d'atur entre països, especialment països amb sistemes diferents, siguin difícils de fer.

Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur és irrealista. La macroeconomia defineix tres nivells d'atur:

• l'atur friccional: l'atur que és degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació
• l'atur estructural: l'atur relacionat amb els treballadors que han perdut llur feina atès que han estat reemplaçats pels canvis estructurals (com ara l'automatització de llurs empreses) i llurs habilitats no són més requerides.
• l'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic.

Els economistes busquen aconseguir això que han anomenat "plena ocupació". L'ocupació plena, però, no significa aconseguir un percentatge de zero atur, sinó, limitar l'atur només als components friccionals i estructurals (és a dir, disminuir o eliminar l'atur cíclic). Cal esmentar que alguns economistes esmenten altres nivells o tipus d'atur com ara l'atur clàssic, que es produeix quan el nivell del salari que produeixen les forces d'oferta i demanda del mercat laboral és més baix que el salari real imposat pel govern (salari mínim) o pels sindicats laborals, la qual cosa provoca un excés d'oferta i escassedat de feina. Altres tipus d'atur es poden considerar subcategories dels tres nivells abans esmentats; per exemple: l'atur tecnològic és un tipus d'atur estructural.

Existeixen dos mètodes per mesurar el nombre de desocupats a Espanya:

• L'Enquesta de Població Activa (EPA) realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): una enquesta trimestral realitzada a 60.000 famílies, i per mitjà de mètodes estadístics es determina el nombre de desocupats totals d'Espanya.
• L'atur registrat a les oficines de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM).

La industrialització

1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials ''La industrialització''.1. L'augment demogràfic i l'expansió agrícola.
1.1. La revolució demogràfica.
A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població europea va augmentar de manera considerable. Aquest augment va esser conegut com a revolució demogràfica, degut:
- L'augment de la producció d'aliments.
- El millorament de la higiene i els progressos de la medicina.
- La disminució de la mortalitat i un augment lleuger de la natalitat.
1.2. La revolució agrícola.
Millores importants:
- Es varen introduir les màquines agrícoles: segadores, sembradores...
- Es va substituir l'any de guaret (repòs de la terra de conreu) pel conreu de plantes farratgeres per el bestiar.
- S'introduiren nous conreus (blat de les Índies, patates).
Aquestes millores agrícoles, i l'expansió de la ramaderia, varen permetre que la població tengués una dieta més rica i variada.

2.L'era de les màquines.
2.1. Les màquines, el vapor i les fàbriques.
Innovació tecnològica. El 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor, que feia servir el carbó per obtenir vapor d'aigua. La força del vapor era capaç de moure les màquines.
Les fàbriques, on es concentraven els treballadors i les màquines.
2.2. La indústria tèxtil.
A Gran Bretanya, la primera indústria, indústria tèxtil cotonera, l'obtenció del fil (filat) i del teixit. Innovacions:
- Les noves màquines de filar, que proporcionaven molta més quantitat de fil en menys temps.
- La llançadora volant, més ràpid el funcionament del teler. I el teler mecànic, teixia amb molta rapidesa.
2.3. El carbó i el ferro: la siderúrgica.
La siderúrgica que es dedicava a l'obtenció del ferro. Per obtenir ferro s'utilitzava tradicionalment carbó vegetal, procedent de la fusta.
El carbó coc, que s'obté de l'hulla i té un gran poder calorífic. 
La demanda de ferro va augmentar perquè es va utilitzar a la fabricació de les eines agrícoles.

3. La revolució dels transports.
3.1. El ferrocarril i el vaixell de vapor.
Gràcies a la creació de transports més ràpids com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
El ferrocarril és feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails. La gran innovació va ser la locomotora del britànic Stephenson (1829), que movia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor. És va estendre ràpidament perquè escurçava la durada dels trajectes, el viatge era més segur i es podia transportar un volum més gran de mercaderies.
Es varen construir vaixells de vapor de ferro.
3.2. L'increment del comerç.
L'economia de mercat, els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos. Varen impulsar el comerç interior i, a mitjan segle XIX, el comerç exterior.


4. El capitalisme industrial.
4.1. El liberalisme i el capitalisme.
Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic:
- L'economia funciona per interès personal d'aconseguir el benefici màxim.
- Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda. La demanda és la quantitat de productes que els consumidors volen comprar.
- L'economia ha de funcionar sense la intervenció de l'Estat.
El capitalisme industrial es basa en els principis següents:
- Els mitjans de producció(fàbriques, maquinària...) són propietat privada.
- Els propietaris dels mitjans de producció són una minoria que forma part de la burgesia.
- Els obrers treballen a les fàbriques a canvi d'un salari.
Crisis econòmiques greus que s'inicien quan els estocs s'acumulen a les fàbriques per manca de copmpradors.
4.2. Els bancs. 
Varen ser fonamentals per al desenvolupament del capitalisme.
De vegades una sola persona no tenia prou doblers (capital) per tirar endavant una empresa. Varen sorgir així les societats anònimes el capital que es necessita es divideix en parts o accions. La compra i venda d'accions es fa a la borsa de valors.


5. La segona fase de la industrialització.
5.1. Les noves fonts d'energia i les noves indústries.
A la darreria del segle XIX, la Segona Revolució Industrial, es varen industrialitzar altres potències com Alemanya, els Estats units i el Japó.
Dues noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
- L'electricitat es produïa en centrals hidroelèctriques, es va aplicar a la indústria, als transports (ferrocarril), a les comunicacions( ràdio, telèfon, telègraf) i a la il·luminació.
- El petroli va començar a extreure's als EUA i es va aplicar com a combustible per als automòbils, els vaixells i els avions.
Les industries es varen diversificar:
- La indústria metal·lúrgica.
- La indústria de l'automòbil, i Henry Ford va començar a fabricar cotxes utilitaris als Estats Units.
- La indústria química es va desenvolupar especialment a Alemanya.
- Ciment armat, és varen poder construir els primers gratacels.
5.2. Una nova organització industrial.
La fabricació en sèrie, un mètode de treball anomenat taylorisme. consistia en dividir les etapes de producció en tasques fetes per màquines de gran precisió. Cada obrer s'especialitzava en el maneig d'una màquina.
La producció va quedar a mans de les grans empreses i es va generar la concentració industrial.

6.La nova societat industrial.
6.1. La burgesia i els obrers.
La burgesia era un grup poderós, propietari de les indústries i dels negocis.
Tres sectors:
- Gran burgesia, integrada per banquers i propietaris de grans fàbriques.
- Burgesia mitjana, integrada per funcionaris, comerciants i professionals liberals com ara metges o advocats.
- Petita burgesia, formada per un gran nombre d'empleats i botiguers. 
els obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial, un grup molt nombrós. Salari escàs: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, un treballador malalt o en atur no cobrava, les dones i els infants treballaven, però percebien un salari més baix que el dels homes...
6.2. Les primeres associacions obreres.
Societats de Socors Mutus, per ajudar-se en cas de malaltia o d'atur. L'any 1825, el primer sindicat era lluitar per aconseguir per als obreros la reducció de la jornada laboral, millores salarials, la regulació dl rebal infantil i el dret d'associació.

7. El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme.

7.1. El marxisme i l'anarquisme.

Karl Marx i Friderich Engels, varen defensar la necessitat d'una revolució obera amb els objectius seguüents:
- Acabar amb el capitalisme i amb la propietat privada.
- Aconseguir el poder poder polític per al proletariat.
- Arribar a una societat comunista, sense classes socials.
Els marxistes varen proposar la creació de partits obrers socialistes, podien aconseguir progressos importants.
Els anarquistes sostenien l'eliminació de la propietat privada. Però es diferenciaven dels marxistes pels trets seguüents:
- La defensa de la llibertat individual.
- El rebuig a l'autoritat, especialment la de l'Estat.
- L'oposició als partits polítics i a la participació en les eleccions.
7.2.L'internacionalisme.
L'any 1864 es va crear l'associació Internacional de Treballadors( I Internacional).

2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.

Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, alsEstats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.

Activitat final treball sobre el quadre La dona a la finestra de Dalí

 1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

La dona a la finestra. Seguim amb la feina...

1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... Deu línies, com a mínim, i tot el primera persona del singular.

Crea una història...

  1. Observa aquest quadre atentament "La dona a la finestra" de Dalí i a partir de tot això crearàs una història.
1.A.Crea un personatge:
-Qui és aquesta dona?Es una dona que viu tota sola.
-Què nom?Picheris.
-És casada, separada, vídua, soltera?Soltera.
-Té fills?No.
-És una dona sana?Sí.
-És la senyora de la casa?Sí.
-Una criada?No.
-L'amant?No en te.
-Què fa?Feina.
-Descansa de la neteja?No.
-Espera l'estimat?No.
-Pensa?Sí.
-Quin caràcter creus que té?Té un caracter fort.
-És feliç, està trista?Està trista.


Era un Dijous, quan la senyora Picheris tenia el seu dia lliure a la feina i aprofitava per fer net a casa seva. Al matí quan es va aixecar de dormir va anar a berenar, quan va a ver acabat de berenar es posar a fer net, va començar per la part de dalt de casa on tenia una terrassa, un bany i el seu dormitori, tot seguit quan acabar de fer net la part de dalt de la casa va anar a fer net a baix, però quan estava fregant l'escala es va espenyar la fregona i va anar a comprar-ne una al supermercat que tenia devora de casa, mentre va anar a comprar la fregona nova va deixar la finestra de la sala oberta per que canvies l'aire de la casa.


Quan va tornar amb la fregona nova va veure que no hi havia la televisió i un rellotge antic que era l'únic record que tenia de la seva mare, quan va veure que faltava el rellotge damunt de la taula es va posar molt trista i el primer que va fer va ser cridar a la Guardia Civil i els va explicar el que avia passat. La senyora Picheris es va començar a pensar qui avia pogut ser que antres a robar a casa seva, va pensar si avia pogut ser el seu veïnat que tenia al davant de casa que deia que li agradava molt aquell rellotge i també no tenia televisió a casa, el dia següent li va demanar si podia anar a fer un cafè que estava molt trista i el senyor Colau li va dir que sí, la senyora Picheris quan va entrar dins la casa el primer que va veure va ser el seu rellotge i dins de la cuina tenia la televisió, la senyora Picheris lli va dir que li tornes tot el que li avia pres i no hi hauria cap problema i el senyor Colau li va tornar tot, la senyora Picheris la va fer pena i la va vendre la televisió a un preu molt baix, i així va quedar tot arreglat i mai mes varen tenir cap problema.