El nostre blog

1. Fes un escrit per a la revista del centre on expliquis i facis propaganda de nostre blog, www.modulvoluntari.blogspot.com. Pensa a contar de quina manera el treballam, quines activitats hi solem fer, ja saps que són molt diverses i per què t'agdrada treballar d'aquesta manera. 

Besades, besades i més besades per a aquest dimarts de tardor!

1.Veus? Un fragment d'una cançó tan coneguda com aquesta  pot ser considerada poesia. Fes el mateix tu amb tres cançons que t'agradin i siguin poètiques. Les penges al teu blog acompanyades d'una imatge adient.

Color de novembre

1. Explica el significat del poema.
Explica com és el mes de novembre.
2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades. 
El cel es com un vidre rosa.

3. Com diu que és el cel?
Com un vidre rosa.
4. Què li passa a la mar?
Una profunda morada.
5. Com és per a tu el novembre? De quin color el disfressaries?

El mes de novembre m'agrada perque s'acostan les vacacions de Nadal i perque aviat comensara un any nou.

I el li pos un color gris perque esta quasi sempre enigualat.

 

25 de novembre, dia internacional en contra de la violència de gènere

1. Copia el poema al teu blog i fes-ne un comentari. Analitza'l mètricament (núm. de versos i rima). Finalment, explica el que diu el poema.

-Té 4 versos i ritma assonant.

-Diu que te fred al pit i al cor i vol que tanquin la finestre perque els ocells no el vegin.

2. Cerca informació sobre el tema del poema i exposa-la al teu blog. Expressa la teva opinió personal i explica'ns si has vist aquest tipus de violència aprop teu (amistats o coneguts).

Per sort no he tengut aquest tipo de volència aprop meu.

Dimecres 23 de novembre de 2011

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.
La discriminació envers la dona és part de la discriminació que els "forts" exerceixen amb els "febles" en defensa dels seus privilegis. Uns privilegis que al llarg de la història s'han pretès justificar amb "raons" ètniques, de sexe o de mèrit, però avui sabem que no tenen cap fonament i que generen desequilibris perjudicialespara tots, encara que alguns segueixin pensant que aquests desequilibris constitueixen una cosa natural . I aquestes referències que es fan al passat les consideren un suport al seu punt de vista: "sempre hi ha hagut rics i pobres i sempre n'hi haurà", "l'home és superior a la dona", etc. L'eradicació de la discriminació de les dones entronca així amb els objectius de l'educació per la sostenibilitat, la reducció de la pobresa i, en definitiva, la universalització dels drets humans.

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges. 

i havia una vegada un home que tenia tres boniques cases a la ciutat i al camp, vaixella d'or i plata, mobles folrats de finíssim brocat i carruatges tot daurats. Però desafortunadament, aquest home tenia la barba blava; això li donava un aspecte tan lleig i terrible que totes les dones i les joves el defugien.

Una veïna seva, que era una dama distingida, tenia dues filles precioses. Ell li va demanar la mà d'una d'elles, deixant a la seva elecció quina volia donar-li. Cap de les dues volia i s'ho passaven de l'una a l'altre, doncs no volien resignar-se a tenir un marit amb la barba blava. Però el que menys els agradava era que en Barba Blava ja s'havia casat més d'un cop i ningú sabia què se n'havia fet d'aquelles altres dones.

Barba Blava, per a convèncer-les, les va portar amb sa mare i tres o quatre de les seves millors amigues, i alguns joves de la comarca, a una de les seves cases de camp, on van romandre vuit dies complets. El temps passava en passejades, caceres, pesca, balls, banquets, berenars i sopars; ningú dormia, i es passaven la nit entre bromes i divertiments. En definitiva, tot va anar tant bé que la més petita de les dues germanes va començar a trobar que l'amo de la casa ja no tenia la barba tan blava i que era un home molt correcte.

Tan aviat van arribar a la ciutat, va quedar arranjada la boda. Al cap d'un mes, Barba Blava li va dir a la seva dona que havia de viatjar a províncies durant com a mínim sis setmanes degut a un negoci important; li va demanar que es divertís en la seva absència, que fes vindré a les seves bones amigues, que les dugués al camp si així ho desitjaven, que s'ho passés bé.

- Aquí tens, li va dir, les claus dels dos guardamobles. Aquestes són les de la vaixella d'or i plata que no es fa servir tots els dies, aquí estan les dels estoigs on guardo les meves pedreries, i aquesta és la clau mestra de totes les estances. En el que respecte a aquesta claueta, és la del gabinet al fons de la galeria del meu despatx: Obre-ho tot, ves a tot arreu, però us prohibeixo entrar en aquest petit gabinet, i os ho prohibeixo de tal forma que si arribeu a obrir-lo, tot ho podeu esperar de la meva còlera.

Ella va prometre complir exactament amb el que se li acabava d'ordenar; i ell, després d'abraçar-la, va pujar al seu carruatge i va començar el seu viatge.

Les veïnes i les bones amigues no es van fer de pregar per anar a casa de la noia, tan impacients com estaven per veure totes les riqueses de casa seva, i no havien gosat a anar-hi mentre el marit hi era present a causa de la seva barba blava que els feia por.

D'immediat, es van posar a recórrer les habitacions, els gabinets, els armaris de vestits, que guardaven gelosament cadascun vestits cada vegada més bonics i més rics. Van pujar ràpidament als guardamobles, on no es cansaven d'admirar la quantitat i magnificència de les tapisseries, dels llits, dels sofàs, dels canelobres, de les taules i dels miralls on un s'hi podia veure de cap a peus, els marcs dels quals, uns de vidre, altres de plata o de plata acabada en or, eren les més bells i magnífics que mai haguessin vist. No paraven d'alabar i envejar la felicitat de la seva amiga que, d'altra banda, no es divertia gens al veure tantes riqueses degut a l'impaciència que tenia per anar a obrir el gabinet del despatx del seu marit.

Tan punxant era la seva curiositat que, sense considerar que deixar-les soles era una falta de cortesia, va baixar per una estreta escala secreta i tan precipitadament ho va fer que va estar a punt de trencar-se els ossos dues o tres vegades. Al arribar a la porta del gabinet, s'hi va aturar una estona, pensant en la prohibició que li havia imposat el seu marit, i tement que aquesta desobediència pugues portar-li alguna desgràcia. Però la temptació era tan gran que no va poder superar-la: va agafar doncs la clau i, tremolant va obrir la porta del gabinet

Al principi no va veure res perquè les finestres estaven tancades; però al cap d'un moment va començar a entreveure que el terra es trobava tot cobert per sang coagulada i, que e aquesta sang s'hi reflexaven el cos de varies dones mortes i lligades a les muralles ( eren totes les dones que havien estat dones de Barba Blava i que ell havia degollat una rere l'altre ).

Creia que anava a morir de por, i la clau del gabinet que havia tret del forrellat se li va caure de la mà. Després de refer-se una mica , va agafar la clau, va tornar a sortir i va tancar la porta; va pujar a la seva habitació per recuperar una mica la calma; però no ho aconseguia de tan commoguda que estava.

Havent observat que la clau del gabinet estava tacada de sang, la va netejar dues o tres vegades, però la sang no se n'anava; per molt que la netegés i la refregués amb sorra, la sang sempre estava allà, doncs la clau era màgica, i no tenia forma de netejar-la del tot : si se li treia la taca d'un costat, n'apareixia una altra en l'altre.

Barba Blava va tornar del seu viatge aquella mateixa tarda dient que en el camí havia rebut cartes informant-lo que l'assumpte motiu del viatge tot just s'acabava al seu favor. La seva dona va fer tot el que va poder per demostrar-li que estava encantada amb la seva tornada inesperada.

L'endemà, ell li va demanar que li tornés les claus i ella els hi va tornar, però amb una mà tan tremolosa que ell va endevinar sense esforç tot el que havia passat.

- I per què, li va dir, la clau del gabinet no està amb la resta?

- Me la dec haver deixat, va contestar ella, allà a dalt, sobre la meva taula.

- No deixis de tornar-me-la aviat, va dir Barba Blava.

Després d'endarrerir l'entrega varies vegades, no va tenir més remei que donar-li la clau.

Havent-la examinat, Barba Blava va dir a la seva dona:

- Per què hi ha sang a la clau?

- No ho sé, va respondre la pobre dona, pàlida com una morta.

- No ho sabeu, va respondre Barba Blava, doncs jo ho sé molt bé. Heu tractat d'entrar al gabinet! Doncs bé, senyora, entrareu i ocupareu el vostre lloc juntament amb les dames que allà heu vist.

Ella es va llançar als peus del seu marit, plorant i demanant-li perdó, amb totes les demostracions d'un veritable penediment per no haver estat obedient. Hauria entendrit fins a una roca, bonica i afligida com estava; però Barba Blava tenia el cor més dur que una roca.

- S'ha de morir, senyora, li va dir, i D'immediat.

- Doncs ja que vaig a morir, va respondre ella amb els ulls banyats en llàgrimes, doneu-me una mica de temps per resar.

- Us dono mig quart d'hora, va replicar Barba Blava, i ni un moment més.

Quan va estar sola, va cridar a la seva germana i li va dir:

- Anna, ( doncs es deia així ), germana meva, t'ho suplico, pujar a la part més alta de la torre, per veure si vénen els meus germans, van prometre venir a veure'm avui, i si els veus, fes-los senyals per a que s'afanyin.

Anna va pujar a la part més alta de la torre, i la pobre afligida cridava de tant en tant:

- Anna! Germana meva, no veus venir ningú?

I la germana contestava:

- No veig més que el sol que brilla i l'herba que creix.

Mentrestant Barba Blava, amb un enorme ganivet a la mà, cridava amb totes les seves forces a la seva dona:

- Baixa aviat o pujaré cap allà!.

- Espereu un moment més, siusplau, responia la dona; i a continuació exclamava en veu baixa: Anna, germana meva, no veus venir a ningú?

I la germana Anna responia:

- No veig més que els sol que brilla i l'herba que creix.

- Baixa ja! cridava Barba Blava, o pujaré jo!.

- Vinc en un moment, responia la seva dona; i després suplicava: Anna, germana meva, no veus venir a ningú?

- Veig, va respondre Anna, una gran polseguera que ve d'aquest costat.

- Són els meus germans?

- Ai no germaneta! és un ramat d'ovelles.

- No penses baixar? cridava Barba Blava.

- En un moment més, va respondre la seva dona; i ràpidament preguntava: Anna, germana meva, no veus venir a ningú?

Veig, va respondre ella, a dos genets que vénen cap aquí, però estan lluny encara ... Alabat sia déu! va exclamar un instant després, són els meus germans; els estic fent senyals tant s'afanyin tant com puguin.

Barba Blava es va posar a cridar tan fort que tota la casa tremolava. La pobre dona va baixar i es va llançar als seus peus, plorant embogida.

- És inútil, va dir Barba Blava, s'ha de morir.

Després la va agafar del cabell amb una mà, i aixecant l'altre amb el ganivet es va disposar a tallar-li el cap. La dona infeliç, girant-se cap a ell i mirant-lo amb ulls caiguts, li va demanar que li concedís un moment.

- No, no, va dir ell ... i alçant el seu braç ...

En aquell mateix moment van colpejar tan fort la porta que Barba Blava va aturar-se bruscament; al obrir-se la porta van entrar els dos genets que, espasa en mà, van córrer directes cap a Barba Blava.

Aquest va reconèixer ràpidament als germans de la seva dona; un era drac de l'exèrcit i l'altre mosqueter, de tal forma que va córrer a amagar-se; però els dos germans el van perseguir de tant ala vora que el van atrapar abans que pugues fugir. El van travessar amb les seves espases i el deixarem mort. La pobre dona estava gairebé tan morta com el seu marit, i ni tenia forces per aixecar-se i abraçar als seus germans.

Va succeir que Barba Blava no tenia heures, de tal forma que la seva dona va passar a ser propietària de tots els seus bens. Va fer servir part de la seva fortuna per casar la seva germana Anna amb un jove gentil que l'estimava des de feia molt de temps; una altra part per comprar els càrrecs de Capità als seus dos germans; i la resta a casar-se ella mateixa amb un home molt correcte i que li va fer oblidar els mals moments passats amb Barba Blava.

 

Ai, quin fred que fa!, poesia de Josep Carner

1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 
Aquest trimestre he après moltes coses sobre la política, la violencia i també moltes més coses que no havia vist mai en altres matèries.

A jo m'agrada més la calor, perquè el fred no el puc soportar i la calor si perque pots ficarte dins una picsina o anar a nedar a la platja. 

 

2. Explica la imatge que va unida al poema.

A la imatge, és pot veure una casa, amb una nina i que es seu pel és arbre,  hi ha devora d'ella hi ha un moix de color negre. Està nevant, i les teulades de les cases estan plenes de neu. És una imatge que descriu el fred.

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog. 

Josep Carner, fou periodista, poeta, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

El clamor Dia Internacional de la Lluita contra la Violència de Gènere: "El clamor", poesia d'Alfonsina Storni

1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.
- Estrofas: 5.
- Versos: 20.
- Tipo de rima: asonante.

2. Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.

Primera estrofa: Ella se entregó por amor.
Segunda estrofa: 
Tercera estrofa: Lo supó mucha gente.

Cuarta estrofa: Toda la gente habla de ello.

Quinta estrofa: Dice que ya ha tenido una buena lección con los hombres.

3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.

Violencia.

4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema.

Se refiere que se ha enamorado de una persona a la que no debia porque le maltrata.

El dia més feliç, el dia més trist

 1. Explica el dia més feliç de la teva vida i el dia més trist, a mode de redacció.


El dia més feliç de la meva vida va ser quan va néixer el fill de la meva germana, vaig ser molt feliç perquè me feia moltes ganes de tenir un nebot i el dia més trist de la meva vida va ser quan amb varen dir que el meu germà tenia una malaltia i quasi es va morir... però per sort no va ser així...

Educar l'esperit crític i reivindicatiu dels més joves. PELS NOSTRES DRETS!

1. Aquí teniu reflexions personals sobre la manifestació de dissabte. Vull que en faceu un comentari personal al vostre blog.

Aquesta manifestació està bé, perque esta defensant els drets de les persones i també una sortida justa de crisis.   

2. Mirau el vídeo i explicau al vostre blog què en trobau.  
És una manifestació que hi ha molta gent, jo no havia vist mai una manifesació amb una batukada i tanta festa...

El camí cap a la felicitat, inabastable?

1. Fes un resum d'aquest text.    

Aquesta entrada parla sobre un terme perseguit per cada persona que haabita món i l'objectiu final de fet d'existir. Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre. La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia.

2. Quin és el tema principal?

Es la felicitat.

3. A quines conclusions s'arriba en el text?

Que tenim que sercar la nostra felicitat i conformar-nos amb el que tenim.

4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

La felicitat són els petits moments que em de saber valorar del dia a dia. És pot ser feliç si apostem que a la nostra vida hi hagui al màxim de moments feliços possibles, aceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

Sí, perque tenc el que vui.

Premi!

1. Fes una entrada lliure. Parla sobre el que vulguis, el tema que més t'interessi o no. Siguès original. L'entrada que més m'agradi, per la seva originalitat, dedicació i correcció serà premiada. Au, a pensarrrr...

Jorge Lorenzo Guerrero és un motociclista mallorquí nascut el 4 de maig  de 1987 a Palma,^[1] campió del món de MotoGP la temporada de 2010 i campió del món a la cilindrada dels 250cc les temporades de 2006 i 2007, havent aconseguit el seu primer títol mundial el 29 d'octubre de 2006 al circuit valencià de Xest i el segon, el 21 d'octubre de 2007 a Malàisia.



La seva carrera esportiva


Inicis

Va començar en diverses categories del campionat balear aconseguint el seu primer èxit nacional al guanyar la copa Aprilia de 50cc i la de 125cc. Gràcies a això va fer el salt al campionat d'Espanya de 125cc i al campionat europeu on va aconseguir diversos podis i victòries.


Curiositats 

-És el pilot més jove a començar una cursa. Complia 15 anys el segon dia de classificació en el Gran Premi de Xerès, per això no va poder pilotar en els entrenaments de divendres i la jornada de classificació.

-Quan Jorge Lorenzo guanya per primera vegada en un circuit planta una bandera amb el lema Lorenzo's Land.

-L'any 2009 es publicà un còmic protagonitzat per Jorge Lorenzo titulat LORENZO'S LAND.

 

-No va dubtar a ensenyar el seu cor "barcelonista" premiant la magnífica temporada del Futbol Club Barcelona portant una indumentària i un carenat amb decoració blau-grana. 

-El novembre de 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

El pas del temps

M'agradaria exposassis  la teva opinió sobre aquesta influència o no influència del transcórrer de l'any i les seves estacions, sobre la lectura i l'escriptura de la poesia

Jo pens que la poesia, una de les coses que és pot escriure en qualsevol època de l'any i poden parlar de qualsevol cosa.

Ç

1. Explica el significat d'aquesta il·lustració. Opinió personal. Recorda que l'has d'aferrar al teu blog personal. 

 Aquesta imatge crec que parla sobre le violencia.

Nadie te ha querido como tú te mereces: poesía d'Isabel García Mellado

1. Llegeix aquest poema i analitza'l formalment ( núm. d'estrofes, versos, tipus de rima...).

 

·Aquest poema consta de 10 estrofes de 38 versos i la rima és assonant.

·2. El tema del poema (una sola paraula)

 

 

2. Tema del poema (en una sola paraula).

 

 ·Desamor.

 

3. Contingut del poema (resum).

 

Esta escrit per a una noia. Se l'hi diu, bàsicament, que obri els ulls i que se'n adoni compte de que, encara que ella es pensi que si, ningú encara l'ha estimada ni l'ha tractada com es mereix ja que, per la persona que escriu el poema.

 

El petit príncep

1. Llegeix i comenta aquest fragment sobre El Petit Príncep. Cerca informació sobre aquest llibre i el seu autor.

Aquesta història conta la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

2. Quina idea fonamental intenta expressar en aquest fragment?

 El Petit Príncep, és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat al 1943 a Nueva York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

Dia plujós

1. Avui és un dia plujós. M'agradaria que cercassis tres poemes que parlin sobre la pluja. Els penges al teu blog acompanyats d'imatges i els expliques. Pots acabar l'entrada explicant si t'agrada aquesta època de l'any i per què. 

Poema ignorant de la pluja, de Josep Maria Sala Valldaura

Quina pluja! Una autèntica turmenta, fortíssima, ens ha deixat atemorits aquesta vesprada a Cocentaina. Pot ser el començament de la tardor o les turmentes típiques de finals d'estiu. Això ens ha portat al poema de Josep Maria Valldaura, Poema ignorant de la pluja, del seu llibre 

Els arrels d'ala i de vol (1991). Molt bó.

     
 

Poema ignorant de la pluja

Quan, ullpressa,
bocabadada, em demanis què és la pluja,

filòleg,
recordaré PLUVIA
les consonants inicials conservades,
la inflexió de la o tancada davant BY
(per pervivència del iod)
el pas a prepalatal fricativa sonora...

poeta,
et diré que la pluja és aigua de mar,
que torna de viatge perquè, veient les estrelles,
ha enyorat les estrelles del mar,
perquè recorda, quan contempla els cavalls,
els cavallers de casa i els peixos...

Ullprès, bocabadat per dins,
jo no sé què és la pluja.

Poesia del sol, entre la pluja i la son

Señor Sol

(Lydia Raquel Pistagnesi)

Golpea suavemente

la tímida lluvia

contra los cristales.

Música ligera

crea misteriosos

ritmos ancestrales.

Trinos en la fonda

evocan misterios

hechos melodía.

Pinceles etéreos

salpican colores

mientras las fragancias

rozan los jardines

saludando inquietas

a un sol escondido

que por mal de amores...

¡Se quedó dormido! 

 

 

Aquesta epoca de l'any no m'agrada perque no pots sortir a fer una volta amb els teu amics perquè està ploguent i també perque fa fred i a jo no m'agrada tenir fred...

  

 

 

 

 

 

 

Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears

1. Entra al Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears i explica al teu blog tot el que s'hi pot trobar. Fes un resum de tot el qeu hi ha. Hi pots entrar des dels enllaços d'interès dels blog de classe.

D’assignatura os, a lúdica i divertida, escrit d'en Joan Lladonet publicat al Diari de Balears

1. Fes un resum del text que tens aquí dalt sobre la motivació escolar.   

Xerra què les matemàtiques serveixen per moltes coses útils en el nostre dia a dia.   

2. Tu què en penses sobre aquest tema? 

Jo pens què te raò per què les matemàtiques serveixen per moltes coses.

3. Fes un esquema amb les idees principals.

Feina per avui dilluns 8 de novembre de 2010

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.

Diu que hi aniran al matí a cercar-les i que han de tenir la pell punxuda però s'ha d'anar amb compte de no fer-se mal als dits.

2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

3. Descriu la biblioteca.


Es estreta i llarguera amb 7 ordinadors a un cosatat i molts de llibres a l'altre banda i amb un parei de taules al mig.