Dia plujós

1. Avui és un dia plujós. M'agradaria que cercassis tres poemes que parlin sobre la pluja. Els penges al teu blog acompanyats d'imatges i els expliques. Pots acabar l'entrada explicant si t'agrada aquesta època de l'any i per què. 

Poema ignorant de la pluja, de Josep Maria Sala Valldaura

Quina pluja! Una autèntica turmenta, fortíssima, ens ha deixat atemorits aquesta vesprada a Cocentaina. Pot ser el començament de la tardor o les turmentes típiques de finals d'estiu. Això ens ha portat al poema de Josep Maria Valldaura, Poema ignorant de la pluja, del seu llibre 

Els arrels d'ala i de vol (1991). Molt bó.

     
 

Poema ignorant de la pluja

Quan, ullpressa,
bocabadada, em demanis què és la pluja,

filòleg,
recordaré PLUVIA
les consonants inicials conservades,
la inflexió de la o tancada davant BY
(per pervivència del iod)
el pas a prepalatal fricativa sonora...

poeta,
et diré que la pluja és aigua de mar,
que torna de viatge perquè, veient les estrelles,
ha enyorat les estrelles del mar,
perquè recorda, quan contempla els cavalls,
els cavallers de casa i els peixos...

Ullprès, bocabadat per dins,
jo no sé què és la pluja.

Poesia del sol, entre la pluja i la son

Señor Sol

(Lydia Raquel Pistagnesi)

Golpea suavemente

la tímida lluvia

contra los cristales.

Música ligera

crea misteriosos

ritmos ancestrales.

Trinos en la fonda

evocan misterios

hechos melodía.

Pinceles etéreos

salpican colores

mientras las fragancias

rozan los jardines

saludando inquietas

a un sol escondido

que por mal de amores...

¡Se quedó dormido! 

 

 

Aquesta epoca de l'any no m'agrada perque no pots sortir a fer una volta amb els teu amics perquè està ploguent i també perque fa fred i a jo no m'agrada tenir fred...